Arrel del web
Última actualització :
dilluns 9 de gener de 2012
Estadístiques de publicació :
703 Articles
3 Breus
145 Llocs Web
1 Autor

Estadístiques de les visites :
0 avui
49 ahir
137990 des del principi
   
Breus
John Swinton, periodista. Nova York, 1880.
dilluns 7 abril

“No existe en América prensa libre ni independiente. Ustedes lo saben tanto como yo. Ninguno de ustedes se atreve a escribir su opinión honestamente y saben también que si lo hacen no serán publicadas. Me pagan un salario para que no publique mis opiniones y todos sabemos que si nos aventuramos a hacerlo nos encontraremos en la calle inmediatamente. El trabajo del periodista es la destrucción de la verdad, la mentira patente, la perversión de los hechos y la manipulación de la opinión al servicio de las Potencias del Dinero. Somos los instrumentos obedientes de los Poderosos y de los Ricos que mueven las cuerdas tras bastidores. Nuestros talentos, nuestras facultades y nuestras vidas les pertenecen. Somos prostitutas del intelecto. Todo esto lo saben ustedes igual que yo”

D. Bleitrach, V.Dedaj y M. Vivas: “Estados Unidos o el imperio del mal en peor”. Edit. José Martí. La Habana. Cuba 2006. Pág. 161.

 
L’OFICI, AMENAÇAT
dissabte 7 abril

Joaquim M. Puyal Novembre, 2006

L’ofici de periodista és un ofici amenaçat. Pels interessos de la propietat que, si redueix la producció de missatges a un simple fons de negoci, ens aboca a una comercialitat desproporcionada. També pels interessos dels poderosos (que tenen periodistes que, de vegades, deixem que ens facin la feina dels periodistes) quan ens furten la condició de seleccionadors i d’avaladors dels continguts. El màxim damnificat d’aquesta tenalla d’interessos és el receptor.

La pèrdua de pes de la figura professional del periodista curiós, compromès, amb mirada pròpia, lliure (més o menys), exigent, rigorós i incòmode que vetlla -abans que per cap altre- pels interessos del receptor, pot ser irreparable si el conjunt de la professió no hi fa front (exigint-nos responsabilitats i protegint-nos). Si ens deixem trepitjar el terreny i permetem la progressiva debilitació del nostre segment professional (imprescindible en un sistema de comunicacions fiables) haurem de renunciar, també, a l’aspiració de consolidar plantejaments democràtics (més o menys) per al conjunt de les nostres societats.

 
Els articles més recents
dilluns 9 de gener de 2012
per  administrador
Escuadrones de la muerte. La escuela francesa
Les arrels franceses de l’Escola de les Amèriques.

Llegir la resta de l'article
dissabte 7 de gener de 2012
per  administrador
Com els mitjans construïm una visió androcèntrica del món (II): Existeix el llenguatge feminista?
per Sònia Bagudanch, extret de Media.cat.
Els mitjans de comunicació exclouen les dones del discurs comunicatiu i quan hi apareixen ho fan perpetuant els rols de gènere i a través de la perspectiva masculina, generant una visió androcèntrica del món. Per combatre-ho, col·lectius reivindicatius i activistes feministes opten per feminitzar el llenguatge en aquell gest transgressor i cridaner que caracteritza l’actitud de qui més arrisca enfront d’aquells qui segueixen l’ordre establert i per tant mai posen en dubte la visió patriarcal que impera als mitjans.
Ara bé, és adequat utilitzar només el gènere femení per a informar? Des del meu punt de (...)

Llegir la resta de l'article
dijous 5 de gener de 2012
per  administrador
Com els mitjans construïm una visió androcèntrica del món (I): De Roig al 25
per Sònia Bagudanch, extret de Media.cat.
Avui enceto un seguit de reflexions sobre el paper de les dones als mitjans de comunicació i la discriminació de gènere. Segons un recent informe [pdf] del Consell de l’Audivisual de Catalunya (CAC) les dones representen tan sols el 23% de les persones que apareixen a les notícies, mentre que els homes en representen el 77%. Així tenim que per cada dona que apareix als mitjans de comunicació hi ha quatre homes. Un vertader reflex de com els mitjans construeixen el seu relat informatiu a través de la perspectiva i la veu dels homes.
Ens trobem a pocs dies del 25 de novembre, Dia Internacional (...)

Llegir la resta de l'article
diumenge 4 de desembre de 2011
per  administrador
L’indult a Alfredo Sáenz i la premsa amb manilles
per Ignasi Pujol, extret del diari Ara.cat a 29.11.11
El tractament que alguns mitjans de comunicació han conferit a l’indult del govern espanyol en funcions al conseller delegat de Banco Santander, Alfredo Sáenz, m’ha fet sentir vergonya aliena. Pocs diaris (per no dir cap) han tractat a fons aquest tema.
El gran diari de referència a Espanya, El País, va despatxar la informació amb una capçalera de quatre mitges columnes, mentre El Mundo va tractar la notícia a doble pàgina. L’ABC, capçalera; La Razón, dues columnes. Perdoneu l’autobombo, però em consola veure com l’ARA va ser possiblement el diari editat a Catalunya que va explicar de forma més (...)

Llegir la resta de l'article
dissabte 26 de novembre de 2011
per  administrador
La Vanguardia fomenta l’odi a Salt
Extret del web Llibertat.cat
El reportatge destaca els mots "violència", "inseguretat" i "delicte de carrer". Independents per Salt (IpS) insisteix que "Salt és molt més que inseguretat i delinqüència".

Llegir la resta de l'article
divendres 25 de novembre de 2011
per  administrador
COMUNICAT PÚBLIC: El Grup Barnils s’oposa a la retallada a la CCMA perquè posa en perill la supervivència dels mitjans públics catalans
extret del web grupbarnils.cat, a 25.11.11
El Grup de Periodistes Ramon Barnils considera que les mesures anunciades aquest matí pel secretari general de la Presidència, Francesc Homs, en relació als pressupostos de la CCMA per al 2012, suposen un duríssim cop per al model de mitjans públics de qualitat i alhora competitius en termes d’audiència, que ha caracteritzat TVC i Catalunya Ràdio fins ara.
Creiem que és un greu error eliminar dos dels sis canals de TDT de què disposa ara la CCMA, en un moment en què la llengua catalana ja és prou minoritària en el dial dels televisors catalans. Creiem que és del tot desproporcionada la retallada de 40 (...)

Llegir la resta de l'article
dimarts 15 de novembre de 2011
per  administrador
Auto(a)nomenats
per David Fernández, extret de Media.cat
Del llenguatge del poder i el poder del llenguatge, sempre n’hi ha exemples pràctics i dràstics. Sarcàstics i demodràstics. Molts usos lingüístics categoritzadors perduren, altres s’esvaeixen i alguns fins i tot s’enquisten tant que al final no saps ni on van començar. Passa, a tall d’exemple, amb l’insondable calaix de sastre que ha esdevingut “antisistema”. I és ben comú amb el mot “antifeixista”. Transmutat, traduït i reconvertit a casa nostra, per màgia mediàtica, en un sorprenent “autoanomenats antifeixistes”. Sorprenent? No tant: el llenguatge mai no és neutral.
La gesta etimològica va tornar a passar (...)

Llegir la resta de l'article