El col·lectiu Contrastant vol oferir una lectura dels mèdia. Amb les eines que ens proporciona l’anàlisi del discurs i la sociologia de la vida quotidiana volem desvetllar alguns discursos que es vehiculen a través dels mitjans de comunicació. Tot i que no descartem tractar altres temes en el futur, per començar ens centrarem en tres, que es correspondran amb les tres grans seccions en què hem dividit la web.

D’una banda, ens interessa la manera com els mitjans de comunicació aborden determinades realitats conflictives. En aquesta secció (Vés amb compte), el País Basc hi tindrà un paper destacat, ja que ens preocupa el tractament esbiaixat, que constantment incompleix els codis deontològics del periodisme, amb què gran part dels mitjans de comunicació espanyols i catalans s’acosten a tot el que passa en aquell país. La forçada dimissió del director de Telemadrid tan sols és la punta de l’iceberg d’una manera d’actuar, de procedir, que en comptes d’acostar-nos a la realitat, només crea miratges. En aquest sentit, no ens interessa tant criticar un periodista com mostrar un context històric que li permet afirmar tranquil·lament el que critiquem.

D’altra banda, la secció Los nacionales s’ocuparà de com els mèdia intervenen en la creació i en la procreació del nacionalisme banal espanyol. Tot i que la pràctica totalitat de la premsa editada a Espanya i al nostre país fa gala de no professar una ideologia nacionalista, aquest discurs emmascara el seu paper fonamental en la construcció quotidiana de la nació espanyola. Es tracta d’un discurs nacionalista que s’intenta amb més o menys èxit amagar a les pàgines de política (tot i que hi és implícit, ja que es dóna per pressuposat), però que es fa evident, de vegades d’una manera ridícula, a les seccions d’economia, esports o societat. A tall d’exemple, els èxits espanyols a les Olimpíades obren, amb gran alegria, els espais televisius d’informació general.

Finalment, un altre tema que mereixerà la nostra atenció són els discursos sobre la llengua/les llengües, especialment els que es vehiculen a través dels mitjans de comunicació. Observem, també amb preocupació, com una sèrie de columnistes i/o tertulians amb gran presència mediàtica han aconseguit propagar un discurs liberal, individualista, sobre l’ús del català, que està destinat a atacar frontalment qualsevol intent que aquesta llengua ocupi un lloc hegemònic en determinats àmbits d’ús. Es tracta d’un discurs fal·laciós en diversos sentits: d’una banda, obvia el fet que una llengua no és bàsicament un fenomen individual, sinó col·lectiu; d’altra banda, i això ens sembla encara més trampós, els mateixos que, adduint una pretesa llibertat individual dels parlants, s’oposen a qualsevol regulació de l’ús lingüístic quan afecta favorablement el català s’obliden d’aplicar la mateixa recepta a l’espanyol. Així mateix, aquestes persones en cap moment defensen els drets individuals de les desenes de milers de gallecs o dels parlants d’amazigh que resideixen al nostre país.

What is Media Lens?

MediaLens is a response based on our conviction that mainstream newspapers and broadcasters provide a profoundly distorted picture of our world. We are convinced that the increasingly centralised, corporate nature of the media means that it acts as a de facto propaganda system for corporate and other establishment interests. The costs incurred as a result of this propaganda, in terms of human suffering and environmental degradation, are incalculable.

In seeking to understand the basis and operation of this systematic distortion, we flatly reject all conspiracy theories and point instead to the inevitably corrupting effects of free market forces operating on and through media corporations seeking profit in a society dominated by corporate power. We reject the idea that journalists are generally guilty of self-censorship and conscious lying; we believe that the all-too-human tendency to self-deception accounts for their conviction that they are honest purveyors of uncompromised truth. We all have a tendency to believe what best suits our purpose - highly paid, highly privileged editors and journalists are no exception.

MediaLens has grown out of our frustration with the unwillingness, or inability, of the mainstream media to tell the truth about the real causes and extent of many of the problems facing us, such as human rights abuses, poverty, pollution and climate change. Because much modern suffering is rooted in the unlimited greed of corporate profit-maximising - in the subordination of people and planet to profit - it seems to us to be a genuine tragedy that society has for so long been forced to rely on the corporate media for ’accurate’ information. It seems clear to us that quite obvious conflicts of interest mean it is all but impossible for the media to provide this information. We did not expect the Soviet Communist Party’s newspaper Pravda to tell the truth about the Communist Party, why should we expect the corporate press to tell the truth about corporate power?

We believe that media ’neutrality’ is a deception that often serves to hide systematic pro-corporate bias. ’Neutrality’ most often involves ’impartially’ reporting dominant establishment views, while ignoring all non-establishment views. In reality it is not possible for journalists to be neutral - regardless of whether we do or do not overtly give our personal opinion, that opinion is always reflected in the facts we choose to highlight or ignore. While we seek to correct corporate distortions as honestly as possible, our concern is not to affect some spurious ’objectivity’ but to engage with the world to do whatever we can to reduce suffering and to resist the forces that seek to subordinate human well-being to profit. We do not believe that passively observing human misery without attempting to intervene constitutes ’neutrality’. We do not believe that ’neutrality’ can ever be deemed more important than doing all in our power to help others.

We accept the Buddhist assertion that while greed and hatred distort reason, compassion empowers it. Our aim is to increase rational awareness, critical thought and compassion, and to decrease greed, hatred and ignorance. Our goal is not at all to attack, insult or anger individual editors or journalists but to highlight significant examples of the systemic distortion that is facilitating appalling crimes against humanity: the failure to communicate the truth of exactly who is responsible for the slaughter of 500,000 Iraqi children under five; the silence surrounding the motives and devastating consequences of corporate obstruction of action on climate change; the true nature, motives and consequences of ’globalisation’; the corporate degradation and distortion of democratic society and culture. Our hope is that by so doing we can help all of us to free ourselves from delusions. In the age of global warming and globalised exploitation these delusions threaten an extraordinary, and perhaps terminal, disaster - they should not be allowed to go unchallenged.

We have to acknowledge the debt we owe to Edward Herman and Noam Chomsky, and in particular to their brilliant (and largely ignored) text, ’Manufacturing Consent - The Political Economy of the Mass Media’. (Pantheon, 1988) We recommend Herman and Chomsky’s "propaganda model of media control" as a basis for understanding the manner in which truth is filtered from, rather than consciously obstructed by, the modern media system.

We hope that this website will help to turn bystanders into compassionate actors. As historian Howard Zinn has written:

"Society has varying and conflicting interests; what is called objectivity is the disguise of one of these interests - that of neutrality. But neutrality is a fiction in an unneutral world. There are victims, there are executioners, and there are bystanders... and the ’objectivity’ of the bystander calls for inaction while other heads fall."

El Portal de la Comunicació compleix quatre grans objectius:

a. Seleccionar i sistematitzar la informació disponible a la xarxa sobre comunicació. Ofereix enllaços amb les webs i els continguts que es consideren de més interès: 3.000 enllaços seleccionats i comentats a la secció "Recursos en línia sobre comunicació", i també textos i entrevistes en línia, novetats bibliogràfiques i agenda d’activitats ("Congressos i simposis").

b. Oferir continguts de producció pròpia, en l’elaboració dels quals participen experts de diverses universitats espanyoles i llatinoamericanes: entrevistes, lliçons, articles i ressenyes bibliogràfiques a més de la producció dels observatoris del Portal (Comunicació Local, Polítiques de Comunicació i Comunicació i Salut) i de les càtedres associades (Càtedra UNESCO de Comunicació i Càtedra Internacional d’Olimpisme).

c. Servir de punt de trobada i intercanvi d’idees entre estudiosos que comparteixen unes inquietuds intel·lectuals iguals o semblants, sempre dins de l’àmbit de la investigació en comunicació..

d. Fomentar la investigació en ciències de la comunicació i promoure la col·laboració entre el món universitari i el professional. El Portal per la seva pròpia naturalesa, permet difondre coneixements i intercanviar idees entre els sectors professionals i la investigació universitària en comunicació..

Des que se’n va fer el primer llançament, el Portal de la Comunicació té dues versions: l’una en castellà i l’altra en català.